Em fa una mica de vergonya ensenyar casa meva... però m'agrada tant mirar les cases dels altres, que potser així retorno el favor. Tot i que casa meva no és res de l'altre mon... però bé, potser a algú li agrada. Començo per alguns racons de l'habitació de l'Adela ( li he demanat permís)...
Qué rebonica eres Irene! Pues sí, a mi me ha encantado la cama de l'Adela. Las nubes, las etrellas, el denim...inspiradora. Gràcies!
ResponderEliminarGràcies per dir-me rebonica... m'ha arribat a l'ànima.... per cert... escrius desde València o Alacant??? de vegades fas servir expressions que m'ho recorden. Una abraçada. Irene
ResponderEliminar